DUATLÓ DE CARRETERA – IGUALADA CIUTAT DEL DUATLÓ (Igualada – 24/2/2013)

El diumenge ja no feia el fred del dia anterior, però encara feia rasca. A la vista de com havia anat el dia anterior, alguns companys de l’organització anaven tan tapats que sols se’ls hi veien els ulls. A mesura que va avançar el matí la temperatura es temperà amb el solet.
El Duatló de carretera d’Igualada té la ben merescuda fama de ser de les millors i més participades de Catalunya.
El circuit de ciclisme va ser el clàssic, que va d’Igualada a Sant Martí de Tous i tornar. Però igual que va passar en el Duatló de muntanya del dissabte, es van haver de modificar els circuits de córrer. Es va haver de concentrar pràcticament tot en la zona plana del bosquet proper a l’Estadi Atlètic d’Igualada.
I allí es va produir un fet inesperable. En el primer tram es van concentrar en un espai reduït, centenars de duatletes, corrent en ziga-zaga, produint un efecte hipnòtic, que probablement sols vaig apreciar des de fora jo, anant d’un cantó a l’altre del bosc. Sols se sentia la remor produïda per les sabatilles dels corredors en contacte amb el terra, i davant teu les fileres de duatletes anaven serpentejant fent un efecte visual que va ser difícil captar en les fotos, però que encara tinc molt clar en el meu cap.
En el segon tram de cursa a peu, els duatletes anaven ja molt estirats, i la situació s’assemblava més al d’un cross atlètic.
Els podis van ser per a:
Masculins: Xavier Torrades, Pau Castellvell i Inaki Balldellou.
Femenins: Dolça Ollé, Sara Loehr i Anna Noguera.